Van sancionar amb tres mesos i mig per omplir de mòbils i droga la presó a un interí i només apliquen un Art. 94 per un greu intent de suborn d'un intern a un funcionari.

Des de SICAP FEPOL manifestem la nostra màxima preocupació davant l'augment alarmant de l'activitat delictiva relacionada amb la introducció i tràfic de substàncies estupefaents dins dels centres penitenciaris de Catalunya, tant amb la gestió d'Amand Calderò abans i ara la de Montero i resta dels seus fills putatius. Aquesta situació es veu agreujada per la inacció institucional davant casos gravíssims que posen en perill la seguretat col·lectiva, la integritat del funcionariat i la credibilitat del sistema penitenciari català.

I. El cas de Brians 1: Suborn, Tràfic i Omissió de Responsabilitats

Un intern de Brians 1, D.C., va intentar recentment subornar i corrompre un funcionari amb 3.000 euros setmanals per introduir droga. El funcionari es va negar i va informar els seus superiors. Sorprèn que a l'intern, malgrat la gravetat dels fets, finalment se li apliqui només l'article 94 del RP (Reglament Penitenciari), en lloc del sentit comú i la petició dels professionals que demanaven l'article 93.

L'article 93 RP està reservat per a situacions excepcionals on concorren circumstàncies molt greus: interns especialment perillosos o que han protagonitzat fets de gran impacte institucional, amb capacitat d'organització delictiva dins del centre o d'amenaça directa a persones o béns, i que requereixen un règim de màxim control i aïllament pràcticament complet. L'article 94 RP, en canvi, es concep per a aquells casos en què, malgrat persistir factors de risc, aquests són més limitats en el temps o la intensitat, i es considera viable un règim menys rigorós.

Els fets analitzats a Brians 1 no són anecdòtics. No parlem d'un incident puntual, sinó d'una operació deliberada, estructurada i de gran perillositat institucional. Un intern va oferir 3.000 euros setmanals en metàl·lic a un funcionari públic perquè aquest introduís substàncies il·lícites dins del centre. Aquesta conducta no pot ser considerada ni una reacció impulsiva ni una prova de límits. Al contrari:
 

• Es tracta d'un suborn claríssim, amb una oferta econòmica significativa.
• Amb finalitats de tràfic i distribució, no de consum personal.
• Amb mitjans i objectius criminals, inserits dins d'una lògica de mercat paral·lel.
• Amb voluntat activa de pertorbar l'ordre i explotar la vulnerabilitat institucional.

L'oferta de 3.000 € setmanals indica que no es tracta d'una "chapuza ocasional", sinó de l'intent de posar en marxa una infraestructura de distribució de droga dins el centre, recreant una microestructura mafiosa amb captació de clients, deutes, amenaces, beneficis i corrupció.
 

II. Conseqüències Penitenciàries d'Alt Risc

Des del punt de vista jurídic i penitenciari, els fets constitueixen una temptativa de tràfic de drogues en lloc especialment protegit, amb múltiples agreujants:

• Violació del principi d'autoritat penitenciària.
• Captació i corrupció d'agent públic.
• Generació de risc estructural a la seguretat col·lectiva.
• Desestabilització de la convivència institucional.

A més, aquesta conducta evidencia un perfil d'intern especialment manipulador, amb capacitat d'influència sobre l'entorn, coneixement del funcionament del sistema, i amb una clara voluntat de seguir exercint delictivitat des de dins. Aquest nivell de perillositat és incompatible amb un règim flexible com el previst a l'article 94 RP.
 

III. Una Resposta Administrativa Escandalosament Tèbia

Contra tota lògica tècnica i jurídica, la Direcció General de Serveis Penitenciaris ha optat per aplicar el règim previst a l'article 94 RP, una mesura que es reserva per a casos de risc moderat o de necessitats específiques de seguiment gradual. Ni l'equip de tractament ni la direcció tècnica van recomanar aquesta opció. La seva opinió ha estat menystinguda.

El cas compleix clarament les condicions per a l'aplicació de:
 

• L'article 10 de la LOGP: règim de vida excepcional per a intern d'alta perillositat.
• L'article 93 del RP: règim tancat reforçat, amb aïllament pràctic i vigilància específica.

No aplicar aquestes figures legals transmet un missatge perillós de permissivitat, tant a la població reclusa com al personal. La classificació errònia desactiva els mecanismes de prevenció, deslegitima els informes professionals i minimitza l'amenaça que suposa aquesta conducta criminal.
 

IV. El Precedent del funcionari corrupte de Mas Enric: Infiltració i Vergonya

En paral·lel, no podem obviar el cas del funcionari interí de Mas Enric, de trist actualitat per la detenció dels companys de la seva banda fa pocs dies. Aquest funcionari ja va ser detingut molt temps enrere amb telèfons mòbils, dades confidencials de més de 30 interns obtingudes del SIPC, proves de la seva implicació en activitats empresarials sospitoses amb delinqüents i amb clars vincles amb delinqüents coneguts. Malgrat estar expedientat per quatre faltes greus, només va ser sancionat en aquell moment amb tres mesos i mig de suspensió de sou i no va ser acomiadat.

Resulta especialment notable la benevolència de la Inspecció de Serveis Penitenciaris amb aquest cas i la duresa en les sancions que aplica en altres. És més, hem de recordar que, sent un funcionari interí, una única falta greu pot comportar el cessament i l'acomiadament. Aquesta sanció, doncs, no només és molt tèbia sinó que s'erigeix gairebé com una anomalia si comparem la seva gravetat amb les conseqüències potencialment més severes que podria haver tingut.

Quin serà el nou “error” del director general José María Montero???? Què més ha de passar? Quants treballadors han de morir més pels seus errors per cessar a aquest individu? Aquest cas no és aïllat, sinó exemple d'un sistema que no té mecanismes eficaços per filtrar o extirpar els focus de corrupció interna, cosa que posa en risc la feina de milers de professionals honrats que mantenen la institució amb dignitat.
 

V. Inacció, Normalització i Traïció a la Plantilla

L'administració penitenciària catalana està tolerant un grau inadmissible de risc. En lloc de posar fre a les pràctiques delictives dins dels centres, sembla haver-se resignat a conviure amb elles, buscant no fer soroll ni problemes polítics. Aquesta actitud:

• Banalitza el narcotràfic dins dels murs.
• Desprotegeix els funcionaris honrats que denuncien els fets.
• Trenca la confiança institucional.
• Crea un precedent perillós de descontrol tolerat.

VI. Exigències de SICAP FEPOL

Des de SICAP FEPOL exigim:
 

• Aplicació immediata del règim previst a l'article 10 LOGP i 93 RP per a casos de temptativa de tràfic i corrupció dins dels centres, com el de Brians 1.
• Revisió urgent dels criteris classificatoris i dels mecanismes de valoració del risc institucional.
• Investigació independent del cas de Brians 1 i dels circuits de complicitat interna.
• Identificació i apartament immediat de funcionaris corruptes o col·laboradors actius amb l'activitat delictiva.
• Reforç del règim disciplinari intern i dels protocols de protecció de funcionaris alertadors.
• Reconeixement públic i institucional del funcionari que va rebutjar el suborn i va denunciar els fets. Aquest company hauria de ser premiat per la seva valentia; aquestes coses no les explicarà Espadaler a TV3, la televisió del seu govern.
• Inversió immediata en eines d'inspecció, control i investigació interna independents, especialment en àrees de risc elevat.

• Substitució dels actuals membres de la Inspecció Penitenciària, incompetents tots ells, per persones amb prestigi, independència i coneixements.
•  

La presó no pot ser un mercat negre amb reixes. La seguretat no es pacta. L'autoritat no es ven.

SICAP FEPOL no tolerarà que la deixadesa política i directiva transformi els centres penitenciaris en espais de tràfic tolerat i impunitat encoberta.

Seguirem denunciant, defensant i protegint la institució. Amb dades, amb coratge i amb la força d'un sindicat que només respon davant els treballadors i treballadores de presons.