El passat 21 de maig es va produir la fuga de l'intern del CP Lledoners Juan P.J. durant una sortida programada a Sallent i Manresa, sota l'acompanyament de dues mestres del centre educatiu Carme Karr. Tenint en compte l'historial de l'intern, aquesta mesura de “seguretat” només s'explica des d'una confiança cega — i del tot irresponsable — en una rehabilitació espontània.
 

L'intern és àmpliament conegut a tots els centres penitenciaris per la seva alta perillositat. Els informes del RISCanvi reiteraven el seu risc elevat de violència, reincidència i trencament de condemna. A més, estava classificat com a “fuguista”, fet que hauria d'haver activat controls específics per evitar una fugida. Cal recordar que la seva data prevista de compliment de condemna era el 15 d'agost de 2039, un “detall” que sembla que no va pesar prou a l'hora d'autoritzar la sortida.
 

Sorprenentment — o potser no tant — se'l va posar al carrer sense cap control. Aquesta decisió, absolutament injustificable des del punt de vista tècnic, ha deixat aquest delinqüent en llibertat i la societat, una mica més exposada a la inseguretat..
 

L'activitat programada va finalitzar al bar Circus de Manresa (nom del tot adient per la situació), on l'intern va aprofitar una pausa per demanar tabac, va deixar la consumició i va desaparèixer en direcció a la carretera de Cardona. Un número digne del millor Houdini, si no fos perquè no fa cap gràcia.
 

Davant la gravetat dels fets, i en exercici de la nostra responsabilitat sindical, el passat 28 de maig vam registrar una petició formal adreçada al conseller Espadaler exigint la destitució immediata del director del CP Lledoners, Sr. David García Caamaño, i de la subdirectora de tractament, Sra. Meritxell Navarro Acosta, per una gestió que, sent generosos, només podem qualificar de molt negligent. La plantilla del centre no es mereix una direcció que prengui decisions tan greument equivocades amb conseqüències directes sobre la seguretat pública.
 

Lledoners, malauradament, ha patit històricament comandaments nefastos, però aquests dos incompetents els superen de llarg. El centre no pot continuar sent el contenidor del “desecho de tienta” d'altres presons. El Sr. García Caamaño ja va sortir per la porta del darrere de Brians 2, i tothom coneix com i per què, la Sra. Navarro va accedir al càrrec.
 

També reclamem l'obertura d'una investigació interna que determini si els fets són fruit d'una simple negligència o d'algun fet més greu. I exigim que, aquesta vegada, no es busquin caps de turc entre el personal de base —com sol passar—, sinó que es depurin responsabilitats a la cúpula directiva del centre.