EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA ESCUP SOBRE LA MEMÒRIA DE NÚRIA

La Generalitat de Catalunya, amb un cinisme que frega la repugnància, ha "reconegut" finalment la seva responsabilitat en la tràgica mort de la nostra companya Núria López, brutalment assassinada per un intern a Mas d'Enric.
Aquest reconeixement, que arriba tard i amb premeditació, es materialitza en una indemnització que no només és indignant, sinó profundament insultant: 40.446,20 euros. Aquesta xifra irrisòria no només menysprea la vida de Núria, sinó que pretén liquidar com un mer tràmit administratiu una tragèdia absolutament evitable, producte d'anys de gestió negligent i decisions tècniques catastròfiques que posen en perill la vida dels treballadors penitenciaris.
El dictamen del Departament de Justícia, en un acte de cinisme o incompetència flagrant, admet disfuncions greus: valoracions errònies del risc, manca crònica de personal i una videovigilància lamentablement deficient. Admet també la decisió criminal de situar un reu amb antecedents violents en un lloc de treball amb accés directe a objectes perillosos.
Tot això, pur resultat d'una administració que ha prioritzat la desídia per sobre de la seguretat.
Però hi ha un fet que clama al cel, un fet especialment esgarrifós que revela la profunditat del menyspreu d'aquesta Administració: Núria no volia treballar amb aquell intern i ho va notificar. Aquesta advertència, clara i directa, va ser vergonyosament ignorada. L'Administració no només va passar per alt els informes de risc que ja existien; va menysprear, amb una supèrbia inaudita, les advertències directes de la pròpia víctima. Aquesta doble negligència, aquesta omissió premeditada, va condemnar Núria a una mort evitable. I el més abominable, el que exposa la nua veritat de l'escassa valoració que aquesta Administració atorga a la vida dels seus treballadors: presos morts sota custòdia han generat indemnitzacions molt superiors per part de la mateixa Generalitat.

En diversos casos, les famílies de reclusos assassinats a presó han rebut compensacions que superen els 300.000 euros, en un reconeixement de la responsabilitat estatal que ara, amb Núria, es nega a acceptar plenament.
A Núria, treballadora exemplar, professional compromesa i víctima d'una cadena d'errors oficials que la van portar a la mort, se li assigna una quantitat deu vegades inferior. Això no és justícia; és una burla. És una humiliació que clama venjança. És la prova irrefutable del nul valor que aquesta administració atorga a les vides dels seus servidors públics.
EXIGIM RESPONSABILITATS IMMEDIATES I INAPEL·LABLES Davant d'aquesta nova i insofrible ofensa, SICAP FEPOL exigeix la destitució immediata i fulminant dels següents responsables polítics i tècnics, còmplices directes o indirectes d'aquesta tragèdia i d'aquest menyspreu:
• José María Montero Gómez, Director General de Serveis Penitenciaris
• Pedro Domínguez Quinoya, Subdirector General de Centres
• Gemma Torres Ferrer, Subdirectora General de Rehabilitació
Aquestes persones són els hereus i responsables directes de les polítiques desastroses de Calderó i Ubasart. Són els executors d'unes polítiques que han posat sistemàticament i posen en perill la vida dels treballadors penitenciaris i que van culminar, inevitablement, amb l'assassinat de Núria. No volem més treballadors morts!
Exigim noves polítiques i, sobretot, nous responsables. Prou de permetre que els mateixos incompetents, els mateixos irresponsables que porten anys i panys dirigint les presons cap al desastre, continuïn al capdavant.
Si el Departament de Justícia pensa que amb un augment pírric del complement específic blanquejarà les seves mans tacades de sang i silenciarà la nostra veu, estan profundament equivocats. La dignitat de la Núria i de tots els treballadors penitenciaris no es compra amb diners.
Que els quedi ben clar: no tindran pau fins que José María Montero Gómez, Pedro Domínguez Quinoya i Gemma Torres no siguin destituïts dels seus càrrecs. La seva responsabilitat en la mort de la Núria és innegable i el seu menyspreu cap a la vida dels treballadors, intolerable.
Pagareu pel que heu fet. La nostra lluita per la justícia i la dignitat és innegociable i incansable.
No oblidem. No perdonem. No aturarem la nostra lluita fins que es faci justícia plena.

Barcelona, 19.06.2025
SICAP FEPOL                               Protegim al que protegeix.