El 2 de desembre de 2021, els sindicats representatius i subvencionats pel govern, van signar l’acord de jubilació anticipada pel personal de presons, aquest acord entraria en vigor l’any 2022.
Hores d’ara, i a prop de fer el quart aniversari de la signatura de l’acord (“històric” com no pot ser d’un altre manera, sempre que signen aquells sindicats) ningú parla del tema, ha sortit de l’agenda sindical i tant ells com els representants de l’administració guarden silenci. Però sí que han passat coses aquests mesos:
NOU REIAL DECRET
El Consell de Ministres ha donat llum verda el 27 de maig, al nou reial decret 402/2025, que determina els supòsits per permetre anticipar l’edat de jubilació mitjançant l’aplicació de coeficients reductors en professions considerades com a perilloses per una major taxa de mortalitat o amb més risc de patir una malaltia professional.
El nou text regula el procediment previ i estableix nous criteris per determinar els supòsits que permeten anticipar l’edat de jubilació en el sistema de la Seguretat Social mitjançant l’aplicació de coeficients reductors per poder jubilar-se als 52 anys tenint en compte la penositat, perillositat, toxicitat i insalubritat dels treballs per concedir la jubilació anticipada, la qual cosa permetrà incloure nous professionals en aquestes professions considerades de risc.
El procediment previ per establir coeficients reductors de l’edat de jubilació no afectarà les persones treballadores que ja gaudeixin d’aquesta anticipació, com són les persones treballadores del mar, miners o personal de vol, entre altres. Només s'aplicarà a nous col·lectius, sectors i activitats o ocupacions de grups de treball que actualment no tenen aquesta possibilitat.
Les organitzacions empresarials, sindicals i d’autònoms i, en alguns casos, les pròpies administracions públiques seran les encarregades de sol·licitar l’aplicació dels coeficients reductors a un col·lectiu concret. El Ministeri recollirà informes de diversos organismes, i una comissió d’avaluació amb representants ministerials i dels interlocutors socials informarà sobre el reconeixement dels coeficients.
Òbviament el decret limita als sindicats subvencionats, la possibilitat de demanar l’aplicació del decret a un col·lectiu concret.
c) ...De forma conjunta, las organizaciones sindicales más representativas y las administraciones públicas de las que dependan, cuando el procedimiento afecte a las y los empleados públicos.
Llavors potser algú als sindicats signants, hauria de respondre a algunes qüestions?
- No es proposarà als funcionaris de presons perquè se’ns apliqui el decret? I si ja s’ha proposat, per que no informen? per què?
- Hi ha calendari per que ens jubilem per un altre via més ràpida que la del decret i ens volen donar una sorpresa?
- Pensen fer alguna cosa perquè es compleixi l’acord que van signar fa cinc anys i ens puguem jubilar?
- Saben que l’acord no es complirà mai, però volen que la gent s’oblidi de que existeix?
LA GRAN ESTAFA DE LA JUBILACIÓ ANTICIPADA
Paper mullat, fum i traïció a la plantilla.
Fa anys que ens venen la moto amb la “jubilació anticipada històrica”. La realitat és una altra: ens van enganyar a la cara, i a sobre encara s’atreveixen a riure-se’n.
Els responsables:
- Administració: van signar un acord fora de les seves competències, sabent que Madrid el tombaria. Ni un duro, ni ganes de pagar res. Només volien silenciar el problema.
- Sindicats signants: van vendre fum de colors per treure’s la pressió de les agressions constants i presentar-se a les eleccions amb una “victòria històrica” que mai existiria. Vots primer, plantilla després.
El resultat:
- Pau social regalada a l’administració, a canvi de fum i mentides.
- Montero i els seus amics encara se’n foten del personal: ells no es jubilen mai, perquè és molt dur perdre 2.000 € al mes. Prefereixen perllongar el servei fins a l’infinit i dir-ne “voluntat de servei públic”.
- Nosaltres, els treballadors de presons, seguim jugant-nos la pell cada dia, amb agressions constants i zero solucions reals.
Conclusió: el pacte de la jubilació anticipada va ser un engany massiu, un frau de manual i una estafa col·lectiva. I els responsables tenen nom i cognoms. Els mateixos que avui continuen venent fum mentre els treballadors seguim jugant-nos la pell cada dia a les presons.
El cert es que a les eleccions sindicals es van imposar els sindicats signants de l’acord històric, la gent va valorar als que “havien aconseguit la jubilació anticipada”
Però a SICAP FEPOL, no en rebem de subvencions, ni en tenim cap compromís secret amb l’administració. Per tant ens encarregarem de denunciar i recordar periòdicament que s’ha enganyat a la plantilla, fa quatre anys de la signatura de l’acord i la jubilació anticipada ni està ni se la espera.
A títol informatiu, us enumerem algunes professions que ja tenen la jubilació anticipada:
- Personal de vol de treballs aeris
- Treballadors ferroviaris
- Professionals taurins:
- Matadors de toros, rejoneadores i novillers: Poden jubilar-se a partir dels 55 anys amb un mínim de 150 festejos acreditats.
- Banderillers, picadors i toreros còmics: Poden jubilar-se a partir dels 55 anys amb un mínim de 200 festejos acreditats.
- Puntillers: Poden jubilar-se a partir dels 60 anys.
- Mozos d'estoc i de rejons i els seus ajudants: L'edat mínima de jubilació ordinària és de 65 anys, però poden anticipar la seva jubilació a partir dels 60 anys amb una reducció del 8% de la pensió per cada any d'anticipació, sempre que acreditin haver actuat en 250 festejos. Si, el bombero-torero te la jubilació anticipada, nosaltres no.
- Bombers
- Membres del Cos de l'Ertzaintza
- Policia Local
- Cos dels Mossos d'Esquadra
- Policia foral de Navarra.
La professió de funcionari de presons és inherentment una activitat lligada a condicions de penositat i perillositat. Aquestes condicions especials justifiquen la consideració de règims de jubilació anticipada que s'adaptin a la realitat d'aquesta feina. El reconeixement d'aquesta naturalesa especial es fonamenta en criteris objectius, com la incidència de processos d'incapacitat temporal, la sinistralitat laboral o les taxes de mortalitat associades a la professió.
La manca d'un règim de jubilació anticipada específic i reconegut per als funcionaris de presons del Règim General, malgrat la naturalesa inherentment perillosa i penosa del treball penitenciari i l'existència d'un nou marc legal per a professions de risc, posa de manifest una desprotecció pendent de resolució.
questa situació contrasta amb altres cossos de seguretat a Espanya (com l'Ertzaintza, els Mossos d'Esquadra i la Policia Local) que sí tenen coeficients reductors reconeguts. Aquesta disparitat en el reconeixement de la penositat entre professions amb característiques de risc similars planteja qüestions sobre l'equitat i la coherència del sistema.
ANÀLISI COMPARATIVA INTERNACIONAL DE LES EDATS DE JUBILACIÓ DELS FUNCIONARIS DE PRESONS
L'anàlisi comparativa dels règims de jubilació per a funcionaris de presons en diversos països del Primer Món revela diferents enfocaments en el reconeixement de la penositat i perillositat d'aquesta professió.
França
A França, l'edat legal de jubilació general està augmentant progressivament, variant segons la data de naixement, des dels 62 fins als 64 anys per a la majoria de treballadors. No obstant això, per al personal de vigilància penitenciària, classificat com a "personal actiu", l'edat legal de jubilació és de 57 anys. Un agent actiu amb 27 anys de servei pot, fins i tot, jubilar-se entre els 52 i els 57 anys amb pensió de gaudi immediat.
El sistema francès també preveu bonificacions per servei, concedint una bonificació d'un any per cada cinc anys de servei al personal de vigilància, amb un límit de cinc anys, que s'afegeix al càlcul de la pensió. A més, existeixen dispositius de jubilació anticipada per carrera llarga que permeten el retir a partir dels 58 o 60 anys per a aquells que han cotitzat un nombre determinat de trimestres abans de certes edats.
França es distingeix per tenir una edat de jubilació significativament més baixa per al personal de vigilància penitenciària (57 anys, i fins i tot 52-57 amb 27 anys de servei) en comparació amb Espanya. Aquesta diferència no és només quantitativa, sinó que posa de manifest un reconeixement legal explícit i consolidat de la penositat de la professió a França mitjançant una edat de jubilació especial, un aspecte que a Espanya encara és objecte de debat.
Alemanya
L'edat regular de jubilació a Alemanya és de 67 anys per als nascuts després de 1964, amb un període transitori per a generacions anteriors. El sistema alemany ofereix opcions de jubilació anticipada amb reduccions, permetent sol·licitar el retir a partir dels 63 anys, però amb una reducció de la pensió del 0,3% per cada mes d'anticipació, fins a un màxim del 14,4%.
No obstant això, hi ha vies per a la jubilació anticipada sense reduccions. És possible jubilar-se abans de l'edat reglamentària i sense reduccions si s'acrediten 45 anys o més de cotització. Les persones amb una discapacitat del 50% o més poden jubilar-se als 65 anys sense reducció de la pensió, o als 62 anys amb una reducció. La jubilació per incapacitat per al servei (Dienstunfähigkeit) també pot ser sense reduccions si es compleixen certs requisits d'edat i anys de servei (per exemple, 65 anys i 45 anys de servei, o 63 anys i 40 anys de servei).
Per als funcionaris de presons (Justizvollzugsdienst), l'edat de jubilació pot variar segons el Bundesland i el rang. En alguns casos, és possible la jubilació entre els 60 i 65 anys. Per exemple, a Brandenburg, l'edat és de 62 anys per al servei mitjà, 64 per al superior intermedi i 65 per al superior. Per als nascuts abans de l'1 de gener de 1952, l'edat pot ser de 60 anys.
Alemanya ofereix un sistema més flexible que Espanya, amb vies per a la jubilació anticipada sense penalització basades en la llarga carrera de cotització, la discapacitat o la incapacitat per al servei. La variabilitat de les edats de jubilació per als funcionaris de presons segons el Bundesland suggereix una descentralització que permet una major adaptació a les condicions locals de la professió.
Regne Unit
L'edat de jubilació general al Regne Unit està actualment fixada en 66 anys, amb plans d'augmentar a 67 entre 2026 i 2028, i a 68 a partir de 2044. La pensió dels oficials de presons està vinculada a la State Pension Age (SPA), que actualment pot arribar als 68 anys per als de nou ingrés.
El sindicat Professional Trades Union for Prison, Correctional and Secure Psychiatric Workers (POA) ha criticat aquesta edat de jubilació, argumentant que la feina és físicament exigent, perillosa i que requerir treballar fins als 60 anys avançats és inadequat i perjudicial.
La jubilació anticipada general és possible a partir dels 55 anys per a pensions de lloc de treball o personals, o abans per motius de salut. No obstant això, la pensió es redueix si es cobra abans de l'edat normal de jubilació del pla.
Estats Units
El sistema de jubilació als Estats Units és complex, amb regles que varien significativament entre els nivells federal i estatal. Per als oficials de presons federals, la seva classificació de "hazardous duty" (servei perillós) els fa elegibles per jubilar-se als 50 anys amb 20 anys de servei, o a qualsevol edat amb 25 anys de servei sota el Federal Employees Retirement System.
Les regles per als oficials de presons estatals varien considerablement per estat.
Per exemple, a Nova York, amb 25 anys de servei, un oficial pot jubilar-se a qualsevol edat amb beneficis complets (equivalent al 50% del salari final mitjà) si es retira directament d'una institució penitenciària.
Si es retira abans dels 55 anys amb 25 o més anys de servei, rebrà la meitat del salari final mitjà. Si es retira amb menys de 25 anys de servei, pot fer-ho als 55 anys, però amb una reducció si és abans dels 62 o 63 anys. Pel que fa a la Seguretat Social general, els beneficis es redueixen si es comencen a rebre abans de l'edat de jubilació completa (que varia segons l'any de naixement, per exemple, 66 anys per a nascuts entre 1943-1954), amb reduccions significatives (per exemple, un 35% als 62 anys per a una pensió de 1000$).
Els Estats Units presenten el model més flexible i avantatjós per a la jubilació anticipada de funcionaris de presons a nivell federal, amb la possibilitat de jubilar-se als 50 anys amb 20 anys de servei per "hazardous duty".
questa política, que reconeix directament i de manera explícita la perillositat inherent de la feina penitenciària, contrasta fortament amb la situació a Espanya i la majoria de països europeus, on aquest reconeixement és més limitat o encara en procés de negociació.
Canadà
L'edat estàndard per començar a rebre la pensió al Canadà és de 65 anys. Es pot començar a rebre la pensió del Canada Pension Plan (CPP) a partir dels 60 anys, però amb una reducció dels pagaments mensuals (0,6% per mes, fins a un màxim del 36% si es comença als 60).
Els empleats de centres penitenciaris són considerats ocupacions de seguretat pública i tenen regles de jubilació anticipada diferents de la majoria dels membres del Public Service Pension Plan. Poden qualificar per a una pensió sense reducció si, en la data de la seva jubilació, tenen 50 anys o més i la suma de la seva edat més els anys de servei contributiu és igual o superior a 85 ("rule of 85"), o si tenen 55 anys o més amb dos o més anys de servei contributiu, o 60 anys o més amb qualsevol quantitat de servei contributiu.
Si no compleixen la "rule of 85", la pensió es reduirà un 3% per any si finalitzen l'ocupació després dels 45 anys amb almenys 10 anys de servei contributiu, o un 5% per any abans dels 55 anys.
El Canadà, de manera similar als EUA, reconeix la particularitat de la feina penitenciària amb regles de jubilació anticipada específiques que permeten l'accés a pensions no reduïdes a edats més joves (50 anys amb la "rule of 85").
Aquest enfocament, que combina l'edat amb els anys de servei per determinar la idoneïtat per a una jubilació anticipada sense penalització, demostra un model híbrid que equilibra la sostenibilitat del sistema amb el reconeixement de la penositat de certes professions.
ESPANYA
Malgrat la naturalesa inherentment perillosa i penosa de la feina penitenciària, la manca d'un règim especial consolidat per a la jubilació anticipada dels funcionaris de presons del Règim General posa de manifest la desprotecció.
Aquesta absència contrasta amb altres cossos de seguretat a Espanya (com els Mossos d'Esquadra, l'Ertzaintza o la Policia Local) que ja tenen coeficients reductors reconeguts per la penositat de les seves funcions. Aquesta disparitat suggereix una manca de coherència en el reconeixement de professions de risc dins del mateix sistema de seguretat pública.
La perspectiva de treballar fins a edats més avançades en una professió d'alt risc, sense un reconeixement adequat en termes de jubilació anticipada, pot afectar negativament la motivació, la salut física i mental dels professionals, i la capacitat d'atracció i retenció de nou talent al cos penitenciari. Això té implicacions directes en l'eficiència i la seguretat del sistema penitenciari.
CONCLUSIÓ
Molt ens temem que continuarem sent enganyats. Ens encantaria haver de rectificar i anunciar-vos que finalment podrem gaudir de la jubilació anticipada gràcies a un “acord històric”. Però, a hores d'ara, sembla una possibilitat remota. Vivim temps difícils per treballar a les presons: agressions constants, dirigents corruptes i sindicats que firmen acords a esquena de les plantilles, sense tenir en compte les nostres necessitats i drets.
SICAP FEPOL Protegim a qui ens protegeix.
