• Alteració del Ritme Circadià: L'ésser humà està dissenyat biològicament per a l'activitat diürna i el descans nocturn. El treball nocturn pertorba el ritme circadià natural, que regula funcions corporals essencials com el son, la temperatura corporal, la producció hormonal i el metabolisme. Aquesta alteració pot provocar una sèrie de problemes de salut a curt i llarg termini.
• Impacte en la Salut: Nombrosos estudis científics han demostrat una correlació entre el treball nocturn continuat i un augment del risc de patir trastorns del son (insomni, somnolència diürna), problemes cardiovasculars, trastorns gastrointestinals, fatiga crònica, i fins i tot un major risc de certs tipus de càncer. L'exposició a la llum artificial durant la nit pot suprimir la producció de melatonina, una hormona clau per al son i amb propietats antioxidants.
• Disminució del Rendiment i Augment del Risc d'Accidents: La fatiga acumulada a causa del treball nocturn pot reduir la capacitat de concentració, el temps de reacció i la destresa manual, augmentant la probabilitat d'errors i accidents laborals. Les hores nocturnes són sovint les de major sinistralitat en determinats sectors. A més, a presons, molts treballadors viuen molt lluny dels centres de treball, això obliga a fer llargs desplaçaments en cotxe sense dormir, ja que no hi ha combinacions de transport públic a la immensa majoria de centres.
• Impacte Psicosocial: El treball nocturn pot dificultar la conciliació de la vida laboral i familiar, ja que el treballador ha de descansar mentre la majoria de la societat està activa. Això pot generar aïllament social, estrès, ansietat i depressió.

• Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre):
  • Article 36. Treball nocturn, treball a torns i ritme de treball: Aquest article defineix el treballador nocturn i el treball nocturn. En el seu punt 2, estableix clarament que la retribució del treball nocturn tindrà una retribució específica, llevat que el salari s'hagi establert atenent al fet que el treball sigui nocturn per la seva pròpia naturalesa o s'hagi acordat la compensació d'aquest treball per descansos. La no retribució addicional per treball nocturn, llevat d'aquestes excepcions, seria contrària a la llei.
  • Principis de Dret Laboral: La normativa laboral es fonamenta en el principi de protecció de la part feble de la relació laboral, que és el treballador. La major retribució del treball nocturn s'emmarca en aquest principi, buscant mitigar els efectes perjudicials d'aquesta modalitat de jornada.

• Convenis Col·lectius:
  • Els convenis col·lectius sectorials o d'empresa, en virtut de la negociació col·lectiva (article 37 de la Constitució Espanyola i articles 82 i següents de l'Estatut dels Treballadors), solen concretar i millorar les condicions de retribució del treball nocturn. Aquests convenis estableixen els percentatges d'increment sobre el salari base per hora diürna, o la quantitat fixa per hora nocturna, en funció del sector i les seves particularitats. La clàusula de nocturnitat és una de les més habituals en els convenis col·lectius.

• Jurisprudència del Tribunal Suprem i altres Tribunals:
  • La jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem ha reiterat la naturalesa de la compensació per nocturnitat com un concepte salarial de caràcter funcional, que remunera la penositat o especial dedicació que implica realitzar la feina en horari nocturn. Sentències del Tribunal Suprem, han clarificat la seva naturalesa retributiva i la seva obligatorietat, sempre que no es donin les excepcions de l'article 36 de l'Estatut dels Treballadors.

• Percentatge sobre el Salari Base: La majoria de convenis estableixen el plus de nocturnitat com un percentatge addicional sobre el salari base de l'hora ordinària. Aquest percentatge sol oscil·lar entre el 25% i el 30%.

• Quantitat Fixa per Hora Nocturna: Alguns convenis poden establir una quantitat fixa per cada hora nocturna treballada, independentment del salari base. Aquesta quantitat sol ser una mica superior a la de l'hora diürna.

• Compensació en Temps de Descans: En alguns casos, i sempre que el conveni ho permeti, la compensació per nocturnitat es pot fer mitjançant temps de descans equivalent en lloc d'una retribució econòmica. No obstant això, aquesta opció ha de venir expressament recollida i acordada.

• Comerç (Supermercats i Autoserveis d'Alimentació de Catalunya):
  • Exemples de conveni en aquest sector estableixen un 25% de recàrrec sobre l'hora nocturna (entre les 22:00 i les 6:00 hores).

• Hostaleria i Turisme a Catalunya:
  • En aquest sector, el plus de nocturnitat sol situar-se entre el 25% i el 30% del salari base per hora nocturna.
  • Alguns convenis, com el de la Hostaleria de Lleida, estableixen una quantitat fixa mensual en funció del nivell salarial, que remunera la nocturnitat realitzada.

• Sanitat (Centres Privats i SISCAT):
  • Molts convenis de la sanitat a Catalunya, incloent-hi els centres privats i el Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (SISCAT), fixen el plus de nocturnitat en un 25% o 30% del salari base mensual, que s'abona proporcionalment a les hores nocturnes realitzades (generalment, de 22:00 a 6:00 hores).
  • En alguns casos, si el treballador nocturn realitza més de la meitat de la seva jornada en horari nocturn, pot percebre el plus de nocturnitat per la totalitat de les hores treballades en el seu torn.

• Un complement econòmic addicional dins l’específic per a aquests comandaments.
• La creació de noves places de segona activitat específiques, sense treball nocturn, per als comandaments de nivell 22 que superin els 55 anys. Aquesta mesura permetria aprofitar els seus amplis coneixements, l'experiència i el "saber fer" (know-how), sense exposar-los a situacions de risc extrem.

• Creació de noves places de segona activitat: Els Caps de Servei, CUE i CRIMO, amb la seva àmplia experiència, podrien ocupar aquestes places durant els seus últims anys de servei actiu. D'aquesta manera, el sistema penitenciari es beneficiaria del seu coneixement i de la seva trajectòria professional.
• Creació de noves places de formadors: Demanem que es destinin places específiques per a la formació, reservades per als comandaments de nivell 22. Aquests professionals podrien formar tant els nous funcionaris com els que ja treballen al sistema. Qui millor per instruir-los que els seus propis comandaments, que coneixen de primera mà la realitat diària de les presons?
• És imprescindible que el sistema d'ascensos i assignació de llocs de treball es basi en el mèrit, la capacitat i l'experiència, i no en criteris personals. ja està bé, que totes les opcions per sortir del pati, hagin de passar per ser amic de José María  Montero o de Pedro Domínguez.

Manca de promoció professional per a comandaments amb experiència

Criteris de nomenament dels equips directius

• El sou anual d’un TMSI és de 46.426,84 euros. Aquest es el increment pressupostari anual que representa un únic funcionari TMSI o TMO de nou ingrés.

• La diferència salarial entre un CS, CUE, CRIMO, CO del C1 amb un de l’A2 és de 285,89 euros mensuals, equivalent a 4.002,46 euros anuals. Aquesta quantitat és l’únic increment pressupostari  anual que representa que un nivell 22 passes a ser A2. Encara que aprovi aquesta mateixa oposició, l’increment real és aquest.

• Amb el sou d’un únic  TMSI, es podrien reconvertir 11,59 Caps de Serveis, CUE,CRIMO, CO,, etc., del C1 a l’A2.

• Dels 24 nous funcionaris del A1 que aprovaran el procés en curs, 14 com a mínim ja estan en el sistema i molts d’ells, sinó tots, son comandaments, per tant l’increment pressupostaria real no serà de 24 places, serà de 10  com a molt, en el millor dels casos, ja que els comandaments romandran al mateix lloc de treball que ja ocupaven.

• Si aprovessin en lloc de 14 comandaments, per exemple 14 GSI per promoció interna i passessin a places de TMSI el cost per l’administració seria de 649,975,76 euros més  per any, ja que les 14 places serien de nova creació i els 14 GSI vacants haurien de proveir-se. L’administració és conscient que els que aprovin per promoció interna seran tots comandaments intermedis, per la qual cosa s’estalviaran tots aquests diners.

• Això implica més diners que es podrien destinar a la nostra promoció. ( si tinguessin voluntat, es clar).

• Amb el sou anual de 30 places de TMSI, 347,7 comandaments intermedis podrien passar a l’A2. Amb el sou de 45 places de TMSI 520 comandaments intermedis podrien passar a ser A2.

• Amb aquestes dues xifres (347 o 520),  tots els comandaments dels centres penitenciaris de Catalunya amb places definitives (Caps de Serveis, CRIMO, CUE, Caps d’oficines) amb destinació definitiva de més d’un any, podrien passar a l’A2, dignificant així la seva carrera professional i dotant-la de coherència. No fem pas de demagògia a  SICAP FEPOL.  Fem propostes serioses, tècnicament fonamentades, que milloren el servei públic i amb dotació pressupostaria factible.

• Si l’administració tingués voluntat de dignificar els seus comandaments intermedis, en lloc d’haver convocat aquesta oposició ridícula de 24 places, apostaria per la nostra proposta.

• Matisos: si algun dels comandaments definitius no tingués la titulació necessària,  que fem? També ho hem pensat; s’hauria de negociar  canvis legislatius per tenir una dispensa de grau extraordinària  o be  crear un complement personal transitori (CPT) per aquest casos.  

1. Creació d’un règim transitori de promoció per experiència:
   • Destinat a funcionaris del grup C1 amb destinació definitiva com a comandaments de nivell 22 (CS, CRIMO, CUE, CO).
   • Amb una antiguitat mínima de 2 anys en el lloc i una valoració positiva de l’acompliment.
2. Exempció temporal del requisit de grau:
   • Mitjançant acord normatiu específic (decret, ordre o resolució) per part del Departament de Justícia o de Funció Pública.
   • Aquesta exempció no obre via d’accés al grup A2 general, sinó que s’aplica exclusivament per raons d’estabilització i reconeixement de la funció directiva penitenciària.

• A partir d’aquesta primera macro estabilització, via concurs-oposició, s’haurien de crear noves promocions periòdicament, per als futurs nomenaments definitius de comandaments intermedis, mitjançant concurs de mèrits.
• Això fomentaria una major participació i interès  per la promoció, ja que, a més de l’increment econòmic al complement específic, existiria també aquesta passarel·la cap a l’A2.
• Amb aquests números, creiem que hem demostrat suficientment, que és evident que els  responsables de que no siguin A2 els comandaments de nivell 22, son José María Montero Gómez i Pedro Domínguez Quinoya.
•  La nostra proposta demostra de manera fefaent que la solució no és una qüestió de pressupost. De fet, si s'implementés, es generaria un estalvi econòmic significatiu.

• Priorització dels objectius i credibilitat. El nostre sindicat, de recent creació, té l'objectiu de diferenciar-se de les organitzacions ja existents, La recent eliminació de la diferència salarial entre els nivells 22 i 19 va ser el resultat de la voluntat dels sindicats signants.
• En un moment de gran pressió, amb els responsables polítics atemorits i en un estat de pànic, van utilitzar la seva posició per acabar amb aquesta diferencia salarial. No obstant això, ara sembla que no volen parlar del tema. El seu objectiu actual no són els comandaments de nivell 22, i els rumors que asseguren que la situació s'arreglarà per si sola, ja no són creïbles. L’administració ja te la pau social garantida pels sindicats signants i no començarà a fer pujades salarials de manera voluntària.
• Davant d'aquesta situació, és imprescindible que com a sindicat articulem una resposta sòlida i ens organitzem per aconseguir el que ens mereixem
• Pressionarem amb totes les nostres forces per aconseguir el cessament de Montero. I quan diem totes les nostres forces, no és una frase buida, per nosaltres, ja s’ha acabat l’oasi penitenciari català, el model penitenciari català no és cap model d’èxit i admirat arreu del mon, això és pura propaganda. Es ben be un fracàs, on ens agredeixen i ens maten mentre alguns s’omplen les butxaques i la corrupció és endèmica.

• Contactarem amb les forces parlamentaries i amb el conseller Espadaler per intentar fer de mica en mica, que surtin del marc mental instaurat per Amand Calderó i les seves vídues.

• Mesures legals: estem preparant un recurs contenciós administratiu  per obligar a l’administració a corregir aquesta injustícia. Sabem que no serà fàcil, ni ràpid, ni barat, però cap batalla es guanya si no es lluita, serà un procés judicial  costós  i tècnicament complex, però a SICAP FEPOL, els diners de les quotes han de servir per poder mantenir uns bons serveis jurídics. Properament informarem d’aquesta acció jurídica.
• Donar suport a les accions que en paral·lel està fent ACSIP i altres forces.

• Al setembre convocarem una assemblea de comandaments nivell 22 a Barcelona, per aplegar forces i establir estratègies per aconseguir aquesta demanda.
• Més altres mesures de pressió internes i externes, que no farem públiques de moment, ens les reservem per l’assemblea.